Ala de corb
Autor: Enric Larreula
Editorial: Baula (2 edició)
Pàg. 7: “No hi ha port de mar on no sigui famosa la Nostra nissaga..”
Pàg. 68: “I el sol se’n va anar a dormir dins del mar mentre el cel i l’aigua es tornaven vermells com el foc.”
Pàg. 70: “Per això polrava quan el veia, perquè veia un llop amb pell de xai.”
Pàg. 88: “Va insistir i va suplicar que el deixessin estar sol i que se n’anessin de seguida d’allà, perquè encara hi pendrien mal. Però, és clar, no els va poder convèncer; és com si a un ciclista li diguessis que no ha d’ anar amb bicicleta, que pot ser perillós.”
Pàg. 108: “Ningú no va entendre res del que deia, però era igual, feia bonic.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario