Machy Kabba

El Robinson del Metro

Autor: Felice Holman
Editorial: Esparver


Pàg. 8: "Quan en sortia del col•legi Slake s’arrossegava escales amunt cap al pis on vivia – sense veure’l, olorant-lo, sentint-lo – li semblava que era el pis que es mereixia ja que ell mateix era un inútil, segons testimoni de mestres, companys de classe i de persones que habitaven l’espai on ell dormia."

Pàg. 26: " <Es com si fos invisible> Però es pogué veure reflectit en els vidres bruts de les botigues encara tancades i comprovà que no era invisible, un desig que tenia sovint .´´


Pàg. 43: " - Saps – li va dir la senyora un dia mentre pescava els penics - , no hi ha dret que el metro sigui un lloc tan poc segur i tan perillós. Les persones ja no hi estan tranquil•les, ni de dies ni de nits. Et ben dic que estic espantada. La persona que està al teu costat i que et sembla ben com cal pot ser la que et robi o t’estiri la bossa, o que et mati. Fa uns mesos van empentejar una dona daltbaix de l’andana, poc abans d’arribar-hi jo. I a un home li van donar un cop de ganivet. Vigila, ho sents? "


Pàg. 91: "L’ocell es tranquil•litzà. Es tranquil•litzà tant que una nit Slake Somnià que l’ocell s’havia mort, i ara no sabia que era pitjor, si tenir dins un ocell viu, o mort. Va dormir a estones, però a la matinada, l’ocell començà a piular entre les costelles mentre Slake dormia. Desprès de molts esforços Slake vomità i l’ocell se n’anà volant."

Pàg. 98: "Ara Slake tenia una cosa urgent a fer. Es girà i tornà a pujar les escales i sortí del metro. No sabia exactament on anava, però la direcció era amunt."