Aida Soler

Xibalbà, el regne de la por

Autora: Dolors Garcia i Cornellà

Pàg. 46:

- Tu t’ho creus?- insisteix

El què?

Que, a la nostre edat, podem ser uns fracassats

Sembla que m’interrogui i no m’agrada.

No ho sé, Estany. Suposo que no.

I uns delinqüents?

Suposo que sí.

Sí.

Suposes que jo sóc un delinqüent.

Jo no he dit això.

Ah, no?

No.

Pàg. 106: Cada cop minterasava més i més, tot aquell món, tan diferent del nostre, tan ric, tan antic, tan logic.

Pàg. 113: O potsé era el somni que havia tingut aquella nit, que m’ho feia veure tot trist i ensopit..

Pàg. 129:

-Per aquí es molt coneguda, va explicar en Jordi.

M’estranya no haver-hi conincidit abans. O no, vés a saber!

Perquè, de fet, se la té per una persona simpàtica, però molt i molt solitària.

-Què en saps, d’ella? – Va preguntar la Nit. Vull dir d’abans de venir a parar aquí.

-Res. I dubto que algú en sapiga alguna cosa.

-Una mica mistariosa, sí que ho és, va fer en Xerxes.

Pàg. 183: L’Estany tenia els ulls brillants i, per uns moments, em va semblar el mateix Estany d’abans, el que m’acompanyaba sempre i en tots moments.