Miriam Gómez

Homes i ratolins

Autora: Stephenie Meyer

Editorial: Alfaguaria

Pàg. 20 i 21: '' - Mol bé, però no en tenim!-cridà George-. Sempre vols el que no tenim.Déu del cel, si fos sol podria viure d'allò més bé! Trobaria una col·locació i treballaria sense maldecaps. Res de sobresalts, i en arribar a la fi del mes agafaria els meus cinquanta dòlars, me n'aniria a la ciutat i compraria el que volgués. Podria passar-me tota la nit en una casa de meuques. Podria menjar on em passés pel cap, en un hotel, o allí on fos, i demanar tot el que m'agradés. I podria fer-ho cada mes. I en canvi, què faig? - continuà George, furiós-. Et tinc a tu! No puc conservar cap col·locació, em fas perdre totes les que trobo. Et fiques en embolics, fas disbarats, i jo ho haig d'arranjar tot. ''

Pàg. 58: '' - És un bon xicot - digué Slim-. No cal cervell per a ésser un bon xicot. De vegades em sembla que és tot el contrari: un individu massa intel·ligent gairebé mai no és bo.''

Pàg. 91:

“- Per què no us hi deixen entrar? - preguntà Lennin.

- Perquè sóc negre. Allí juguen a cartes, però jo no puc jugar-hi perquè sóc negre: diuen que faig pudor. Doncs bé: dons jo dic que per mi tots vosaltres feu mala olor. ''

Pàg 99: '' Amb la mateixa endiablada idea al cap: centenars. Arriben, treballen i se'n van; i tots tenen un tros de terra al cap. I ni un de sol ho ha aconseguit mai. És com el cel. Tots volen un tros de terra. He llegit molts llibres, aquí. Ningú no pot tenir el cel, i ningú no aconsegueix el seu tros de terra: ho tenen al cap i prou. Es passen el temps parlant-ne, però només ho tenen al cap. ''

Pàg. 101: "Candy cridà:

- Naturalment, que tots volen el mateix! Tothom vol una mica de terra, no gaire: només una mica, però que sigui d'un mateix. Un indret on poder viure sense que us treguin. Mai no n'he tingut cap, jo, de camp. He sembrat per a gairebé tots els amos d'aquest Estat, però el que sembrava no era meu i, a l'hora de la collita, el que segava tampoc no em pertanyia. Però ara serà diferent: ja ho veureu. George no s'ha endut els diners al poble: els diners són al banc. Jo, Lennin i George. Tindrem una casa nostra.''