L’ENCANTADOR D’OSSOS
Autor: F. E. Higgins
Editorial: Cruïlla
Pàg. 11: “ No suporto aquesta ciutat de malson, aquest cau de gent polenta. Es diu Urbs Umida és ben digna del seu nom. M’ha pres tot el que més m’estimava. Però un dia, tan aviat com sàpiga la veritat, me n’aniré ben lluny.”
Pàg. 43: “ Vaig veure que
Pàg. 87: “Al fons de la sala s’ha sentit un xiscle i una noia ha caigut desmaiada, pe`ro tothom estava tan embaladit que la pobra noia s’ha quedat estirada a terra fins que s’ha despertat tota sola.”
Pàg. 158: “En Tibath es va acostar al carro on jeia en Harry i li va passar les mans pel cap. Es va emportar una decepció quan va trobar que no tenia gaire desenvolupada la zona B, que era la que corresponia a la mala fortuna. En Harry tenia una zona B més aviat petita.”
Pàg. 169: “ Era tan fosc que no es veia ben bé si la fera estava asseguda o ajaguda a la gàbia, darrere d’uns barrots de ferro gruixuts separats només un pam un de l’altre. En primer terme, just a l’altra banda dels barrots, el terra de la gàbia era moll i cobert de serradures i palla i s’hi veien unes restes que semblaven de porc. Les mosques volaven en cercles abans d’aterrar a la carn i a la superfície esqueixada s’hi passejaven un parell de cucs.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario