Ahlam Ballag

Van venir com orenetes

Autor: William Maxwell

Editorial: LIBROS DEL ASTEROIDE

Pàg. 30: “..... estar-te calladet fins que acabès de parlar? Això va ser tot. El pare no se li va dirigir amb serveritat. No el va fer fora de taula. No els va amenaçar amb cap càstic.” pàg 30.

Pàg. 35: “Quan la mare li llegia, la seva veu queia suaument des de l'altra”.

Pàg. 45: “Els arbres es van saccejar i la vorera es mou malaltíssament sota els peus”

Pàg. 55: “L'assentiment de la mare li va donar forces. Volia dir: Molt bé, estimat, però vés-hi ràpid i no miris enrere.”

Pàg. 78: “La tarda estava força avançada. El cel havia perdut part de la brillantor.”

Fatima Sidibeh

L’ENCANTADOR D’OSSOS

Autor: F. E. Higgins

Editorial: Cruïlla

Pàg. 11: “ No suporto aquesta ciutat de malson, aquest cau de gent polenta. Es diu Urbs Umida és ben digna del seu nom. M’ha pres tot el que més m’estimava. Però un dia, tan aviat com sàpiga la veritat, me n’aniré ben lluny.”

Pàg. 43: “ Vaig veure que la Juno estirava un cordó que portava penjat al coll, però no vaig veure què hi havia al final perquè ho aguantava al palmell.“

Pàg. 87: “Al fons de la sala s’ha sentit un xiscle i una noia ha caigut desmaiada, pe`ro tothom estava tan embaladit que la pobra noia s’ha quedat estirada a terra fins que s’ha despertat tota sola.”

Pàg. 158: “En Tibath es va acostar al carro on jeia en Harry i li va passar les mans pel cap. Es va emportar una decepció quan va trobar que no tenia gaire desenvolupada la zona B, que era la que corresponia a la mala fortuna. En Harry tenia una zona B més aviat petita.”

Pàg. 169: “ Era tan fosc que no es veia ben bé si la fera estava asseguda o ajaguda a la gàbia, darrere d’uns barrots de ferro gruixuts separats només un pam un de l’altre. En primer terme, just a l’altra banda dels barrots, el terra de la gàbia era moll i cobert de serradures i palla i s’hi veien unes restes que semblaven de porc. Les mosques volaven en cercles abans d’aterrar a la carn i a la superfície esqueixada s’hi passejaven un parell de cucs.”

Alba Juanola

El quadern de Noah

Autor: Nicholas Sparks

Editorial: La butxaca

Pàg. 19: “Un començament força corrent, un instant que hauria oblidat si s’hagués tractat d’una altra persona que no fos ella. Però mentre li estrenyia la mà i contemplava aquells ulls tan sorprenents com maragdes, ell va saber, abans d’haver pogut respirar de nou, que ella seria la noia que cercaria tota la vida però sense tornar-la a trobar mai més”

Pàg. 34: “ - Voldria poder-te oferir el que busques, però ignoro el que és. Hi ha una part de tu que la mantens en secret davant tothom, fins i tot de mi. És com si jo no fos la persona amb qui realment estàs. Penses en una altra.

Ell va intentar de negar-ho, però ella no se’l va creure.

- Sóc dona..., les conec aquestes coses. De vegades quan em mires, sé que veus una altra persona. És com si esperessis que caigués de l’aire del cel per portar-te ben lluny de tot això...”

Pàg. 45: “La forma d’abraçar-la li feia comprendre quan l’havia trobada a faltar des de l’última vegada que l’havia vista.”

Pàg. 53: “- Si ets feliç, Allie, i l’estimes, no intentaré pas d’evitar que tornis al seu costat. Però, si una part de tu no n’està segura, aleshores no hi vagis. Aquesta no és una cosa que es pugui fer a mitges”

Pàg 80: “L’Allie sabia pel seu silenci que en Noah estava pensant en ella i descobria que ella s’hi delectava. Ella no sabia quins eren els seus pensaments exactament, ni li importava realment, sinó simplement sabia que pensava en ella i amb això en tenia prou.”

Aida Soler

Xibalbà, el regne de la por

Autora: Dolors Garcia i Cornellà

Pàg. 46:

- Tu t’ho creus?- insisteix

El què?

Que, a la nostre edat, podem ser uns fracassats

Sembla que m’interrogui i no m’agrada.

No ho sé, Estany. Suposo que no.

I uns delinqüents?

Suposo que sí.

Sí.

Suposes que jo sóc un delinqüent.

Jo no he dit això.

Ah, no?

No.

Pàg. 106: Cada cop minterasava més i més, tot aquell món, tan diferent del nostre, tan ric, tan antic, tan logic.

Pàg. 113: O potsé era el somni que havia tingut aquella nit, que m’ho feia veure tot trist i ensopit..

Pàg. 129:

-Per aquí es molt coneguda, va explicar en Jordi.

M’estranya no haver-hi conincidit abans. O no, vés a saber!

Perquè, de fet, se la té per una persona simpàtica, però molt i molt solitària.

-Què en saps, d’ella? – Va preguntar la Nit. Vull dir d’abans de venir a parar aquí.

-Res. I dubto que algú en sapiga alguna cosa.

-Una mica mistariosa, sí que ho és, va fer en Xerxes.

Pàg. 183: L’Estany tenia els ulls brillants i, per uns moments, em va semblar el mateix Estany d’abans, el que m’acompanyaba sempre i en tots moments.