Inma Pilo

La nena nova

Autor: Marcy Rudo
Editorial: Bambú

Pàg. 33: Va baixar els esglaons inspirant profundament, sola i aïllada de la felicitat del món. Desitjant que ningú la veiés, es va pujar el coll de la jaqueta, va encorbar les espatlles magres i es va allunyar del bloc de pisos. Amb el cap cot, va anar xutant una llauna de refresc en un contenidor de reciclatge, i es va preguntar si calia ser una persona gran per saber tenir paciència."

Pàg. 41: "La veritat és que no. Suposo que algun dia d’hauré d’aprendre, però encara no. Els pous de petroli formen un paisatge molt estrany. Vas cavalcant pel desert i de cop et trobes a la cresta d’una muntanya, i l’únic que veus a l’horitzó són milers de torres en forma de piràmide que semblen coets coberts de bastides. Quan hi passes pel costat, tens la sensació que estàs travessant territori enemic."

Pàg. 49: "Era diumenge fresc i clar, els arbres perdien fulles de colors i les branques nues es retallaven en un fosc contrast amb el cel brillant. El cruixir de les vambes de les noies damunt les fulles mortes, juntament amb una olor intensa de terra, completaven la sensació de tardor."

Pàg. 59: "Ja ho entenc. És exagerat. Però tu pensa en el teu futur, que és molt important. No pots fer res pel d’ella. Tens moltes opcions, en tenim moltes més de les que va tenir ella i de les que té actualment. I hauries d’alegrar-te de tenir-les."

Pàg. 129: "Així és com em feien sentir ami: separada i inclosa. Potser la puc ajudar. S’ho passarà malament."