El gat negre
Pàg. 34: “En sentir-se amanyagat es va drenar amb llestesa roncant amb satisfacció, es va allisar gratant-se contra la meva mà i va semblar embadalit amb les meves atencions ”.
Pàg. 48: “ Un august nom partirà una terrible caiguda quan, com el genet al seu cavall, la immortalitat de Berlifitzing “.
Pàg. 75: “ Un sentiment per al qual no trobo nom s’ha apoderat de la meva ànima. És una sensació que no admet cap anàlisi, davant la qual les lliçons de temps enrera no em serveixen“.
Pàg. 99: “ La Mort Roja havia assolat el país durant molt de temps. Mai una pesta no havia estat tan fatal ni tan espantosa. La sang era la seva encarnació i el seu segell: el roig i l’horror de la sang “.
Pàg. 108: “ Quan els ulls del príncep Pròsper van esguardar fit a fit l’espectral imatge, en un primer moment es van convulsionar amb un estremiment de terror o de disgust, però, de seguida, el seu front es va envermellir de ràbia “.
No hay comentarios:
Publicar un comentario